Rifirrafe

Còpia literal de l'Acta del Plè municipal del Novembre passat:

El Sr. Joan Buxadé i de la Torre, regidor del grup municipal d’ERC, pregunta: ens hem assabentat que l’Ajuntament ha fet un aval per a un crèdit a GICSA.

Sí, un compromís. Volíem conèixer l’import d’aquest aval o aquest reconeixement, la valoració del mateix i a què destina GICSA aquest crèdit, així com l’impacte d’aquest crèdit dins del pressupost de GICSA d’aquest any. Si em podeu respondre?

El Sr. Alcalde manifesta que bé, l’import exacte no el sé, si de cas li contestaré en el pròxim ple. Com?

Intervé el Sr. Carles Munné i Pagan, regidor d’Hisenda, per manifestar que 100.000,00 €.

El Sr. Alcalde manifesta que és per a la compra d’una escombradora, diguem-ho així, d’una màquina

escombradora i em sembla que també s’ha comprat, si no m’equivoco, un camió amb cistella, no?

El Sr. Munné comenta que sí.

El Sr. Alcalde manifesta que val. Exactament si vols al pròxim ple t’ho acabaria contestant.

El Sr. Joan Buxadé i de la Torre, regidor del grup municipal d’ERC, manifesta que Sr. Munné, tinc entès que això va sortir d’una acta de la Junta de fa pocs dies, vull dir que ens sorprèn que no tingueu més coneixement del fet, vull dir que si es va aprovar en una Junta de Govern se suposa que havíeu de saber-ho.

(Se senten diverses veus parlant a l’hora)

Sempre que es fa una pregunta sempre es passa al ple següent.

El Sr. Alcalde manifesta que perdoni Sr. Buxadé, no tinc cap obligació de contestar-li sinó que li puc contestar al pròxim ple.

El Sr. Joan Buxadé manifesta que Sr. Vilà, no és un problema d’obligacions, no és un problema d’obligacions, no em vingui amb obligacions. És un problema que surt d’un acte, d’una Junta en què es parla d’aquest aval i fem la pregunta, la més senzilla que hi pot haver, és a dir, aquest aval de quant és? I escolti, que això no m’ho puguin respondre em sorprèn, em sorprèn Sr. Vilà.

El Sr. Alcalde manifesta que la pregunta que vostè ha fet jo li puc contestar al pròxim ple, no tinc obligació de contestar-li ara.

El Sr. Joan Buxadé comenta que miri, això em sembla una bajanada, Sr. Vilà.

El Sr. Alcalde manifesta que a vostè li pot semblar el que li sembli.

El Sr. Buxadé comenta que em sembla una bajanada, això que diu vostè no em sembla seriós, no em sembla  seriós. Jo com a regidor tinc dret a què vostè, quan li faci una pregunta, vostè em contesti i no me la bandegi i, si és possible, al moment.

El Sr. Alcalde manifesta que en el mateix moment no, això ho diu vostè.

El Sr. Buxadé manifesta que home clar que ho dic jo.

El Sr. Alcalde manifesta que miri una mica el tema i veurà que no tinc cap obligació de dir-ho.

El Sr. Buxadé manifesta que Sr. Vilà, només que sigui per educació, només per educació...

El Sr. Alcalde comenta que d’educació en tinc tanta o més que vostè.

El Sr. Buxadé respon que no, jo no dic l’educació que té vostè, jo dic que només per educació m’hauria de contestar.

El Sr. Alcalde manifesta que al pròxim ple li contestaré, si puc.

El Sr. Buxadé manifesta que val, no em sembla seriós, no em sembla seriosa aquesta postura, Sr. Vilà. I sempre que faig una pregunta vostè em surt amb el mateix, no em sembla seriós això, em sembla una falta de respecte total. Total.

El Sr. Alcalde manifesta que per a mi no.

El Sr. Buxadé manifesta que per a vostè ja ho sé que no. Ja ho sé que no. Així no m’ho contesten això?

El Sr. Alcalde li respon que al pròxim ple li contestaré.

Després de llegir això, qualsevol ciutadà de Cabrera tindrà clares dues coses; la primera, que alguns dels nostres regidors no dominen les matèries que haguessin de ser de la seva responsabilitat, i la segona, que la forma de contestar a preguntes les respostes de les quals no es coneixen és la fatxenderia.
Molt instructives aquestes Actes. I divertides.

Habitatges per un tub



Habitatges del carrer Canigó



De la lectura del POUM s'obtenen dades molt interessants. En ser aquest document la base del futur desenvolupament del municipi, s'ha de basar en dades de població i de la seva evolució en els propers 10-15 anys.
Malgrat haver transcorregut dos anys des dels càlculs originals, les dades segueixen sent molt significatius. La població del padró l'any 2005 era de 4.120 habitants, i es calcula un creixement mitjà del 3% anual, amb el que la població aconseguiria els 6.050 censats l'any 2018, i els 6.810 l'any 2022, la qual cosa suposen 2.690 habitants més en 16 anys.
El POUM preveu per tant, habitatges per a aquests supòsits gairebé 2.700 habitants més. No solament per a ells, sinó que, segons es desprèn de la documentació aportada, es preveu la construcció d'habitatges per gairebé 4.000 habitants més.
En efecte, es preveuen:
-gairebé 74.000 m2 a les zones PA, total de 362 habitatges, o 1.100 hab.
-gairebé 47.000 m2 a les zones PMU, total de 363 habitatges, o 1.100 hab.
-més de 83.000 m2 a les zones URd, total de 601 habitatges, 1.800 hab.
Per què es fan càlculs de població futura si després es construeixen més habitatges de les quals en teoria es necessitaran?
Potser convertirem Cabrera en una re-edició de Marbella amb la seva especulació urbanística a tota marxa?
La veritat és que aquest pla d'habitatges és a 18 anys, tres sexennis, però per què calcular per 18 anys si la població només es calcula per 12? Algú recordarà dins de 18 anys el que ara s'especifica en el POUM?

El POUM preveu una nova estació.

Somiar és gratuït, i que el POUM de Cabrera de Mar prevegi un nou lloc per a l'estació del tren en lloc del "baixador" actual és veritablement "Somiar truites".
La suposada nova estació es trobaria situada entre la Riera de Cabrera i les edificacions al costat de Costamar.
Per facilitar l'accés, el POUM preveu la urbanització de la Riera de Cabrera des de la rotonda de la Cooperativa fins al mar, salvant carretera N-2 i autopista (incloent la possible carretera del futur als costats de la citada Autopista).
Discorrent en paral·lel a aquesta riera aniria una carretera d'accés, amb passeig per a vianants i bicicletes, que uniria el centre del poble amb l'estació i articularia un eix d'accés a altres sectors com els de el Plà de l'Avellà i Franja Costanera. Al costat de la riera i la projectada estació se situaria el major dels pàrquings que comentàvem ahir.
Clar que el POUM no defineix, perquè s'escapa de l'àmbit municipal, com es va a convèncer a Rodalíes per canviar l'estació de lloc quan només gràcies a la dotació econòmica del Govern Central que ha acompanyat a la cessió de Rodalies es poden escometre les millores que s'estan duent a terme actualment, mentre la Generalitat, nova propietària, no sap si podrà pagar els sous dels funcionaris el proper mes.
D'altra banda, l'allunyament de la nova estació del nucli urbà actual, el Plá i la zona Nord-est de Vilassar farien perdre usuaris a Rodalíes de manera immediata, i considerant que el creixement d'habitatges del POUM es preveu al poble i per sobre del Plà de l'Avellà, no podem imaginar-nos que algú responsable del ferrocarril pensi a moure l'actual estació d'on avui està.
I per acabar, mentre tots els municipis del Maresme preguen per la desaparició de la línia del ferrocarril -autènticament una frontera que impedeix el desenvolupament sostenible de la costa-, els nostres regidors pensen a canviar l'estació...a 500 metres d'on avui està, però en la mateixa via. Genial.
De tota aquesta part del POUM, ens quedem amb l'avinguda d'accés paral·lela a la riera. Seria factible i beneficiosa per a les comunicacions entre els diferents nuclis urbans... però millor oblidar-se de la canalització de tan famosa riera perquè...depèn de l'Agència Catalana de l'Aigua, que no té diners des de fa anys ni per cobrir la Rambla dels Vinyals.

Temes interessants continguts en el POUM

De la lectura, i sobretot, de la interpretació de plànols del POUM original editat en el 2008 i encara pendent de rectificacions abans de la seva presentació a Urbanisme, es dedueixen coses molt interessants pel Plà i la Franja Costanera, que possiblement no són ben conegudes per tots els que viuen per sota de l'Autopista.
Un cop d'ull als plànols de la Franja descobreix que està bastant afectada per Costes i per Medi Ambient. En efecte, entre el Torrent del Molí i la Riera de Cabrera, delimitat per la N-2 i la platja hi ha un gran terreny en el qual no es podrà construir, ja que l'àrea al costat de la carretera serà de PROTECCIÓ PAISATJISTICA, i la resta serà de PROTECCIÓ MARÍTIMA.
A tots dos costats de les dues rieres es preveuen dues àmplies àrees d'aparcament.
Una tercera àrea d'aparcament es preveu a la dreta de la Rambla dels Vinyals, on fins fa poc hi havia una empresa de venda de xemeneies. Sembla clar que el POUM preveu limitar o eliminar la circulació a la platja, vists els pàrquings que es projecten entre la carretera i la platja, a més del ja existent en la Avda de la Mediterrània.
La Franja Costanera pertany en el POUM al sector denominat URd4 Front Maritim. Aquest sector es divideix en dos, denominats Subsectors 1 i 2. El Subsector 1 és la pròpia Franja i el Subsector 2 és la part del Plá de l'Avellá localitzada sobre el col·legi i la zona de les Agudes.
Pròximament, més informació.

Rotondes mudes o tartamudes

Sóc un conductor confiat que circula per l'autopista des de Barcelona amb direcció a Cabrera de Mar. Vaig a visitar a un vell amic que viu allí, en una zona anomenada Plà de l'Avellá. Tantes vegades m'ha parlat d'ella, de la seva tranquil·litat, de la seva urbanització, dels seus avantatges i de les seves facilitats que al final m'ha picat la curiositat i aprofito una tarda lliure per respondre a les seves moltes invitacions.
Prenc el desviament cap a Vilassar de Mar i Cabrera de Mar.
Em trobo en una rotonda...atenció, em vénen cotxes per l'esquerra que es creuen cap a una carretera que surt a la dreta. Com no sé molt bé on se situa el Plá, vaig a poc a poc, però abans d'entrar en aquest encreuament no veig cap cartell indicador...
Quan ja estic disposat a donar la volta completa a la rotonda per orientar-me, veig un cartell en la sortida que indica Cabrera de Mar (Plà de l'Avellá). Bé, no és que estigui posat en el lloc més idoni perquè ho he vist de casualitat. Les indicacions haguessin d'estar abans d'entrar i no després de sortir, però en fi...
Segueixo un quilòmetre més i trobo una altra rotonda, aquesta vegada decorada amb una V gran envoltada de pedres. Però malgrat donar dues voltes completes buscant una indicació, no trobo cap ni una. Serà cap a la dreta, una avinguda gran amb bulevard central? haig de seguir recte? m'hauré passat? Gens, haig de parar i preguntar...
Em diuen que segueixi recte la carretera i ja trobaré un senyal. Bé, continuo. A cent metres em passo un senyal ocult entre els arbres de la meva dreta que indica "Plà de l'Avellá", però quan la veig entre la foscor i les fulles circumdants ja és massa tarda. Bé, segueixo...
I finalment, trobo un correcte senyal a l'esquerra en direcció al famós Plà.
Aquest recorregut és un exemple del que pot ocórrer-li a qualsevol que no sàpiga exactament on es troba el nostre nucli urbà.
Les rotondes van néixer per orientar i en teoria, totes han d'incloure un cartell de gran grandària amb totes les sortides i els seus noms corresponents abans d'entrar en elles. Com a complement, cada sortida ha d'estar senyalitzada amb l'adreça, en cartells apropiats situats en la mateixa rotonda, però la situada davant de la piscina de Vilassar no té ni un, encara que queden pals del que va poder haver estat algun, avui desaparegut.
Para quan una senyalització com ha de ser?

Sense acabar?

L'obra eterna

El Passeig de la Mediterrània, del com parlàvem l'altre dia, és accessible amb cotxe fins a la seva intersecció amb el carrer Illas Medas, on es trobaven els locals de la Renault, avui en ple enderrocament.
A partir d'allí i fins al Carrefour, el carrer està tallat per a cotxes per algun motiu que es desconeix i les altres tres carrers que envolten al nou pàrquing es troben en la mateixa situació.
Qué manca? Potser l'obra que es pot veure a la foto adjunta i que porta així més de dos anys?
Podria ser que l'Ajuntament necessités el permís dels Grans Magatzems? seria el món a l'inrevés, però el fet que tots els accessos a aquest nou pàrquing estiguin tancats excepte el frontal pot donar una idea que alguna cosa no acaba d'arreglar-se i per tant, el millor és...deixar-ho morir.
Així els turistes podran veure els passejos i jardins d'al voltant plens de porqueria, herbes i desaprofitaments de tot tipus (veure fotos del lamentable estat en l'article "Un passeig moribund" de dies passats). Ha de ser el "dirty style" que impera en algunes zones de Cabrera, allunyades això sí, de Más Terrillo.

1er pas per tenir un Passeig Marítim decent.

 

Evidentment, el primer és trobar diners per finançar el projecte, així que aquí van idees:
a) la platja de Cabrera és l'única amb el privilegi de poder accedir gratuitament fins a la sorra amb el cotxe propi. La solució està en què es pagui un peatge per entrar o un aparcament per romandre allí, pagament que podria estendre's fins a la zona situada al costat de la nau de Mobles Reunits. Més de 1000 cotxes aparquen ara cada dia festiu a l'estiu i entre 100 i 200 ho fan diàriament per l'estació de Rodalíes. Per 3 euros al dia i targetes de 20 estades per 30 €, el càlcul seria més que beneficiós per al poble...i limitaria l'excés de cotxes de cada dia d'estiu.
b) àrees de la platja amb tumbona, matalasset i parasol, per un modic preu para qui ho desitgin. Aquest remei s'ha revelat molt eficaç per mantenir els ingressos  en tots els Municipis amb platja que han fet d'aquest espai un lloc més modern d'estiueig.
c) quiosquets en lloc dels actuals, bandejats ja de qualsevol platja moderna. Construcció fixa, estandarditzada, amb banys, amb espais ocults a la vista per a les escombraries, els contenidors, les caixes de cervesa, etc. Concessió per períodes llargs de diversos anys i no per temporades. Alguns haurien d'obrir almenys tots els caps de setmana.
d) Concessió per a l'accés a determinats serveis com el del Col·lector, que hauran de pagar un cànon anual per passar fins a les seves instal·lacions, incloent el manteniment necessari en cas de deterioració.

El nostre passeig marítim

Tots els pobles i ciutats costaneres d'Espanya tenen el seu passeig marítim més o menys modern, però urbanitzat. Amb els seus bancs, el seu espai per passejar, pocs o bastants quiosquets construïts amb desigual fortuna, arbres, palmeres o enjardinament, i en molts casos, aptes per a la circulació restringida de cotxes. En qualsevol cas, TENEN un passeig marítim.
Probablement Cabrera de Mar no estava quan van repartir aquests passejos. Potser és perquè havia de cridar-se Cabrera d'Adalt o de la Muntanya per la seva pertinaça vida d'esquena al mar. Fruit d'aquest desinterès és nostra pobra platja, destruïda i reconstruïda una vegada i una altra com símbol pèrenne d'atemptat ecològic amb ajuda de les Administracions, i...sense passeig marítim.
Els optimistes diran que no fa falta, és millor com està ara. És veritat que els cotxes campan pels seus respectes on volen, que l'espai per a vianants es converteix a l'estiu en un pàrquing immens de gent descontrolada que pretén portar el seu cotxe fins a la riba, que falta il·luminació, no hi ha arbres, ningú pot asseure's perquè no hi ha on, etc etc, però podria ser pitjor.
Des d'aquí reivindiquem el nostre passeig marítim. Urbanitzat, net, per on la circulació estigui restringida o eliminada, amb circulació de bicicletes, il·luminació, vigilància...anem, un passeig marítim en condicions.
Ja sé que els temps no estan per a despeses, però Cabrera no es pot permetre tenir l'última platja del primer món on els cotxes poden circular fins a gairebé la riba, on els quiosquets són només d'estiu i estan que cauen, on la vigilància brilla per la seva absència, on Rodalíes ha trobat un pàrquing gratuït per tot el Maresme, on els serveis del col·lector destrossen cada tres mesos el terreny amb els seus vehicles, on les rieres desguassen sobre la platja pel seu incorrecte pendent...quina pena de platja, Senyor!!!
En propers capítols, idees per trobar diners amb el qual construir un passeig (quan es parla d'un problema, ajuda bastant oferir algunes solucions!)

Un passeig moribund

Si preguntem a Cabrera de Mar on es troba el Passeig de la Mediterrània, la majoria contestarà probablement que no ho sap, o que ni tan sols existeix.
Es tracta d'una àmplia avinguda que discorre paral·lela a la via del ferrocarril entre aquesta i la Nacional 2, entre Costamar i el Carrefour. Disposa de doble sentit de circulació, aparcament a banda i banda, carril ampli per a bicicletes (encara que ni tan sols estigui senyalitzat), voreres arbradas i espai per asseure's o passejar, entre fileres d'arbres i baladres.
La seva urbanització es va acabar en l'anterior mandat municipal, i es va completar amb la construcció dels accessos al nou pàrquing del Centre Comercial.
Des de llavors...l'abandó més feroç s'ha ensenyorit del passeig.
En la seva part més propera a Costamar, la circulació de vehicles per arribar a la platja obliga a l'Ajuntament a un manteniment mínim (amb prou feines una neteja lleugera de la màquina d'escombrar), però en la resta, la brutícia, arbustos i mala herba de tot tipus formen part  del paisatge, fins a fer el passeig impracticable en alguns punts. Mentre els escocells dels arbres desborden de mates i herbes, aquests van morint víctimes de la desídia, la falta d'aigua i manteniment.
Al carrer Illas Medas, que comunica la Via de Servei de Quadis i MB amb el Passeig, de 44 arbres que es van plantar amb prou feines sobreviuen 12 en lamentables condicions. Això sí, l'Ajuntament els ha talat en la seva majoria i ara podem admirar els tocons com a monument a la desídia municipal.
Depriment mostra de l'esperit que impera en tot el que no sigui el centre del poble i Más Terrillo.