Reflexions entorn d'un cubata.

Ha arribat l'estiu amb la seva càrrega de tòpics típics. La platja s'omple de diumengers (seria més correcte dir "fi de semaners") i nens disposats a tornar a la seva casa amb cremades de 2º grau, els quiosquets serveixen sangria, cerveses i paelles, els pobles celebren Festes de tot tipus en honor als seus sants Patrons i tothom es disposa a gastar-se la paga d'estiu el més ràpidament possible.
Tot sigui per donar un impuls a l'economia turística, motor fins ara infalible per disminuir xifres d'atur.
Mentre un pren un cubata mirant a l'horitzó del mar assegut en una guingueta de platja, descobreix de sobte una realitat amb la qual no contava: m'acaben de cobrar 6 euros, mil de les antigues pessetes, per un cubata en got de plàstic d'un sol ús. No hem vist si el rom era rom ja que va aparèixer en mans d'un suposat cambrer barrejat amb el que se suposa que havia de ser una coca-cola, però que podria ser un succedani de garrafa.
La taula i la cadira en què ens asseiem estan una miqueta pringoses de l'ambient (suposem), i ni tan sols ens han posat un sotagot per evitar el goteig de la condensació que provoquen cinc glaçons que omplen el got per evitar un excessiu dispendi del també suposat combinat.
Un atracament? Un cubata de debò, servit per un cambrer que sembla un cambrer, en copa de cristall amb la seva rodanxa de llimona, la seva exhibició d'ampolla autèntica, sotagot i uns panchitos per acompanyar, costa 7 euros en la millor terrassa del nostre poble veí.
Com a resultat de semblant preu en semblant lloc, el quiosquet es troba mitjà buit. Potser cobren aquest preu obligats pels altíssims imports que han de satisfer a l'Ajuntament que els atorga la concessió. I així, com un peix que es mossega la cua, el negoci deixarà aviat de ser-ho. Les guinguetes es queixen que no guanyen diners, els clients es queixen dels preus, ningú sembla estar content.
Així que pagues la teva consumició, et vas i als cinc minuts has oblidat el preu mentre penses que, per sort, estem a l'estiu, demà podràs tornar al mateix quiosquet i per què no?, prendre un cubata.

Una nova època?

Ajuntament de Cabrera de Mar.

En els últims tres mesos hem assistit al naixement d'un Partit nou a Cabrera de Mar, les sigles del qual són AI-CM, que ha concorregut a les Eleccions Municipals prometent "un estil nou" i "un govern per a tot el poble" sense distinció d'àrees geogràfiques.
Els nouvinguts han hagut de ser molt convincents, perquè han aconseguit dos regidors i seguidament, entrar al govern a través d'un pacte amb altres dos Partits, CiU i ERC.
Bé, si aquest nou Govern aconsegueix fer oblidar a l'anterior que va ser una desgràcia pel Plà, i col·loca a Cabrera com un poble unit al segle XXI, aplaudirem el dia en què es va formar aquest nou grup.
L'esperança és l'últim que es perd.

Veïns del Plà, tremoleu.

L'estiu s'apropa per a tots, però els veïns del Plà dirigeixen les seves mirades a la platja amb la desconfiança de qui sap que estiu és sinònim d'invasió.
La primera invasió és la de famílies disposades a aprofitar els avantatges d'una platja que permet arribar fins a l'aigua amb el cotxe. Caps de setmana en els quals anar a la platja és impossible per causa de la pols aixecada pels vehicles invasors, on cada metre quadrat de sorra és disputat fins a impedir el moviment, i on l'invasor sap que pràcticament tot està permès, des d'abandonar els residus en la sorra fins a aparcar impedint la sortida d'uns altres.
La següent invasió prové de la permissivitat de l'Ajuntament de Vilassar de Mar. Ja s'anuncia el temible Summer Festival, amb la seva estridència indesitjable per als veïns, amb el seu botelló degradant enmig de la permissivitat oficial, amb les seves seqüeles de brutícia ambiental i en alguns casos moral, amb la complacencia d'Ajuntaments com el de Vilassar (que ho organitza) i el de Cabrera (que ho tolera).
Permetran els nous Ajuntaments que la qualitat de les nostres platges segueixi sota mínims de nou? No seran capaços de trobar substitutius que els veïns i els forans considerin atractius?
Mentre permetem que les nostres platges es degradin d'aquesta forma, no esperem que els nostres fills ens agraeixin el món que els deixem.

Dividits

Els resultats de les ultimes eleccions Municipals a Cabrera de Mar mostren la divisiò en què esta caient el nostre poble.
A la ja tradicional separacio entre partidaris de Carlos Rocabert i equip de govern s'ha sumat ara un nou Partit que va neixer en el Pla amb voluntat que els ciutadans que habiten per sota de l'Autopista siguin escoltats.
Rocabert va passar de 6 regidors a quatre, sent encara la força mes votada en el 2007, però perdent vots substancials que van donar 3 regidors a cadascun dels seus adversaris, Convergència i GxC. Tots dos van unir forces per governar amb la minima mayoria, que van utilitzar per imposar-se durant quatre anys. Les raons per les quals El Pla en aquests mateixos anys ha estat repetidament castigat per aquest govern solament ho saben els seus responsables.
Ara El Pla entra en el joc com mes de 300 vots i un desig expressat clarament durant la campanya electoral d'intervenir en la politica municipal per crear un nou model de gestiò que porti a Cabrera al segle XXI en el qual encar  no hi ès.
Qui pactarà amb qui? Qui renunciarà a alguna cosa per governar? Qui oblidarà el seu orgull per assegurar una cadira? Les travesses són moltes, però les mes atrevides parlen de repetir l'aliança de CiU amb GxC, a pesar que tots dos liders van acabar farts del seu aliat.
AI-CM podria pactar amb qualsevol, però els seus principis passen per una modificaciò del POUM, aspecte tambè vital per al PP i pot ser para ERC, però en qualsevol cas, CiU o bé GxC seran al Govern futur, ja que una de les dues és indispensable per tenir mayoria.
En qualsevol cas, oblidar a AI-CM seria un error del que es arrepentiria el futur Ajuntament. Gens pitjor que menysprear a una part del Municipi com el litoral, ara que per fi s'han unit.

Un debat sense ritme

Durant dues hores, Radio Cabrera va transmetre el dimecres dia 18 de Maig el debat més rígid que s'ha sentit en els últims anys al País.
Cal destacar que pel que sembla, es tracta de l'únic mitjà que utilitza la democràcia per igual per a tots, i va permetre la presència dels sis Caps de Llista en lloc de limitar amb regles absurdes que eliminen als nous i als que no disposaven de Regidors en la legislatura que està finalitzant aquests dies.
A part d'aquest encert, la resta d'organització no va ser molt brillant. Per començar, van reduir les exposicions a dos minuts estrictes, permetent rèpliques d'un minut i segones exposicions d'altres dos minuts amb una segona rèplica d'un altre minut més.
Les exposicions es van dividir en tres blocs, un per a Atenció a les persones, un altre sobre Economia i finalment l'estel, l'Urbanisme.
Tanta divisió i partició va provocar la falta d'espontaneïtat, les rèpliques ajustades i la manca de veritable debat.
Per acabar el desajustament, una moderadora que probablement provenia de la legió, desgranava ininterrompudament frases de l'estil de "té dos minuts", "li falten vint segons", "se li va acabar el temps", etc, amb una disciplina tan rígida que no permetia ni dos segons d'excés. Enmig de tant encotillament, la presumpta legionària desmoralitzava als seus entrevistats amb frasetes com :"Ja està?", "Ja ha acabat?", "Res més?", deixant entreveure que només acceptava de mala gana el que el seu interlocutor acabés abans del temps establert.
Total que, sense l'espontaneïtat que proporciona el debat obert (a sis bandes gens menys), amb semblant sergent de ferro impedint qualsevol llibertat de temps o de tema, i amb frases de fraccions de minut, el possible enfrontament va quedar en una xerrada de cafè (això sí, cronòmetre en mà).

Luxe buit de contingut

Acaba d'enviar-se als veïns una revista de GxC que rivalitza en luxe amb l'anterior lliurada per CiU. 10 fulls en aquest cas, 20 pàgines de paper couché plenes de fotografies i buides de contingut, en un intent més de demostrar que alguns Partits que concorren a les Eleccions Municipals disposen de suculents fons que els permeten no només revistes sinó també sopars per tot el que s'apropi, demostracions de ball i el que faci falta.
Com a literatura de la luxosa revisteta, les fotografies de 28 persones d'aquest Partit anunciant que el seu major desig és dedicar el seu treball al poble de Cabrera al que tant estimen. Des de la nostra modèstia, no entenem què pinten 28 persones en una Llista en la qual com a màxim hi ha 11 regidors.
Suposem que els altres aspiren al fet que en el repartiment del pastís posterior a les Eleccions, els toqui alguna cosa, sempre suposant que GxC guanyi, la qual cosa és molt suposar.
Tots els retratats expliquen com dèiem, el seu amor pel poble i les àrees on poden desenvolupar un hipotètic treball futur. Curiosament, fins a quatre persones volen aportar la seva experiència en Festes, i no menys de tres desitgen treballar en Hisenda. Els veig a tots  un dia després del 11 de Juny (sembla ser que és el dia en què es constitueixen els ajuntaments), fent cua com bojos per preguntar "què hi ha del meu?"
També a l'interior, ocupant res menys que set pàgines, fotografies de l'aconseguit per GxC: Cal Conde (mèrit de GxC?), nous vehicles (visqui la despesa en temps de crisi), adequació del Camí de Cabrils, La Riera i pavimentació del pàrquing, plaques solars, L'envelat, la pista de skate i l'herba artificial del camp...Impressionant!.
Per cert, i la platja??? i La Franja???, i El Plà??? i Costamar???, i Les Senies???, i Agell???
Gens, sembla ser que no han fet gens. Clar que ja sabíem, per GxC el poble té de límits l'autopista pel sud i la muntanya i el Cementiri al Nord. La resta serà terra de ningú.
Al mig del luxe, paraules soltes de Diàleg (segueixen obstinats que Diàleg és anunciar a la gent que van a fer el que els doni la gana), d'Independència (però s'han passat quatre anys depenent de Convergència i del que el seu assessor d'Urbanisme ha volgut) i de Proximitat (però els veïns del Litoral no hem vist el seu Alcaldable més de dues vegades en quatre anys, una per dir-nos que parava el carril-bici -mentida- i l'altra per explicar l'atropellament del Conveni de la Genera -Opacitat i menyspreu a tota la població).
Que no cregui el Sr. Vilà que ell representa al poble de Cabrera. Molts ciutadans han tingut ja l'ocasió de conèixer com reina sense governar, i com es complau en la seva poltrona ignorant els problemes reals de la població.

Les urnes li mesuraran millor que ningú en uns dies.

Estem encantats.

Sí, en el Plà estem encantats perquè de sobte nostra benvolgutda zona sembla haver-se convertit en la nena bonica de Cabrera de Mar.
Dia sí i dia també, matí i tarda, ens visiten tots els nostres polítics. No només se'ls vé pel carrer, sinó que munten les seves parades als nostres parcs, regalen globitos i pamflets als nostres fills i es mostren veritablement amables.
Algun Regidor ha tingut de sobte una inspiració divina, i ha manat engalanar el Plà, pintant cada banc i repintando les tanques, a més de que una legió de jardiners estan deixant tot com una patena. A aquesta dedicació se sumeixi la policia, que freqüenta els seus passejos per la zona com mai abans, la furgoneta dels Serveis Municipals que està atenta a qualsevol falta i la neteja, que fins i tot passa més d'una vegada per setmana.
Increible!.
Als nens se'ls enganya amb unes chuches. Voldran enganyar als ciutadans del Plà amb aquestes chuches de les tres últimes setmanes perquè els votem?
Això sí, al que no es vé és al Sr. Alcalde. O ens menysprea tant que ni es molesta, o té clar que aquí no va a treure un sol vot.
Probablement, les dues coses.