La frase rodona

Cap home ès bastant bó per governar a uns altres sense el seu consentiment.
Abraham Lincoln.



En la majoria dels casos la ignorància és una cosa superable, ja que no sabem perquè no volem saber.
Aldous Huxley

viernes, 24 de junio de 2011

Reflexions entorn d'un cubata.

Ha arribat l'estiu amb la seva càrrega de tòpics típics. La platja s'omple de diumengers (seria més correcte dir "fi de semaners") i nens disposats a tornar a la seva casa amb cremades de 2º grau, els quiosquets serveixen sangria, cerveses i paelles, els pobles celebren Festes de tot tipus en honor als seus sants Patrons i tothom es disposa a gastar-se la paga d'estiu el més ràpidament possible.
Tot sigui per donar un impuls a l'economia turística, motor fins ara infalible per disminuir xifres d'atur.
Mentre un pren un cubata mirant a l'horitzó del mar assegut en una guingueta de platja, descobreix de sobte una realitat amb la qual no contava: m'acaben de cobrar 6 euros, mil de les antigues pessetes, per un cubata en got de plàstic d'un sol ús. No hem vist si el rom era rom ja que va aparèixer en mans d'un suposat cambrer barrejat amb el que se suposa que havia de ser una coca-cola, però que podria ser un succedani de garrafa.
La taula i la cadira en què ens asseiem estan una miqueta pringoses de l'ambient (suposem), i ni tan sols ens han posat un sotagot per evitar el goteig de la condensació que provoquen cinc glaçons que omplen el got per evitar un excessiu dispendi del també suposat combinat.
Un atracament? Un cubata de debò, servit per un cambrer que sembla un cambrer, en copa de cristall amb la seva rodanxa de llimona, la seva exhibició d'ampolla autèntica, sotagot i uns panchitos per acompanyar, costa 7 euros en la millor terrassa del nostre poble veí.
Com a resultat de semblant preu en semblant lloc, el quiosquet es troba mitjà buit. Potser cobren aquest preu obligats pels altíssims imports que han de satisfer a l'Ajuntament que els atorga la concessió. I així, com un peix que es mossega la cua, el negoci deixarà aviat de ser-ho. Les guinguetes es queixen que no guanyen diners, els clients es queixen dels preus, ningú sembla estar content.
Així que pagues la teva consumició, et vas i als cinc minuts has oblidat el preu mentre penses que, per sort, estem a l'estiu, demà podràs tornar al mateix quiosquet i per què no?, prendre un cubata.

No hay comentarios:

Publicar un comentario