En el último Boletín de Información Municipal aparece un artículo "aclarando dudas" sobre el Conveni con La Genera. Está claro que el equipo de Gobierno se desvive por facilitarnos explicaciones a los muy incultos habitantes del Plà los cuáles, a pesar de las múltiples veces que con santa paciencia nos lo han relatado, no terminamos de comprender las innumerables ventajas que tamaño despropósito nos reportará.
Y como están de moda las consultas a los ciudadanos, proponemos que se haga así con el tema del Conveni. Si somos demócratas se respetaría por parte de todos la voluntad popular surgida de la consulta, donde la mayoría se inclinaría -seguro- por anular un Conveni que nadie desea, salvo los que lo han negociado.
Ah!, muy importante, nada de preguntas retóricas de doble fondo, la cuestión es muy fácil: "Quiere Vd. que se construyan 74 pisos en La Genera, ¿sí ó no?
jueves, 28 de octubre de 2010
miércoles, 27 de octubre de 2010
El nou mapa urbanistic de Catalunya
El primer que crida l'atenció és la distància física entre el Mapa urbanístic del centre del poble i les àrees del Plá i de la Franja Costanera. Qui no conegui la zona podria creure que es tracta de dos pobles diferents ja que no existeix gens urbanitzat entre tots dos i la distància és significativa. D’aixó parlarem un altre día.
Apropant-se amb el zoom, s'observen dues àrees totalment diferents en el Plà, la segona de les quals correspon a l'última urbanització duta a terme en els últims anys. I aplicant capes per descobrir la Classificació del Sol, s'observa que la zona que podríem cridar Plà “antic”, les últimes files de cases de la qual ja van a complir els 20 anys de vida, estan classificades com a “SOL URBÁ CONSOLIDAT”.
Si sobre aquesta capa de Classificació s'aplica la de Qualificaciò, apareix clarament que La Genera és “EQUIPAMENTS”.
Vist això, i des de la falta de coneixements que la majoria té sobre possibles requalificacions, és possible que un “SOL URBÁ CONSOLIDAT” tingui un “EQUIPAMENT” que demà l'alcalde pugui convertir en “SOL URBÀ”?
I si és així QUÈ ÉS EL QUE ESTÀ CONSOLIDAT”???
domingo, 24 de octubre de 2010
El despotisme és impossible si la nació està il·lustrada.
La frase del títol, de François Quesnay, és la resposta que el Plà de l’Àvellà ha de donar a l'alcalde en relació a la seva carta de contestació sobre el Conveni Urbanistic de la Genera dirigida a Carles Rocabert i Joan Núñez.
L'alcalde, una vegada més, s'equivoca. S'equivoca si creu que el tema es vol polititzar pel fet que l'oposició li hagi escrit en nom del Plà, i això demostra la seva miopia democràtica, ja confirmada en la reunió on l'Ajuntament anava a explicar “la veritat”, assumint que és el poble el que menteix.
Més enllà dels diversos partits i de qui és l'interlocutor, un alcalde demòcrata veuria que la immensa majoria de ciutadans del Plá estan contra el Conveni, coneixen perfectament els arguments de l'equip de Govern i tenen raons de pes per*rebutjarlos i mantenir-se en les seves conviccions.
Ja sabem tots que semblant despropòsit havia de sostenir-se d'alguna manera, ja que no s'entén per si només. I què millor causa que les VPO: “Només ens guia l'interès del poble”, “ho fem pel benestar dels nostres fills”, etc etc.
Ara resulta que les més de 300 VPO previstes en el POUM impulsat pel propi Ajuntament no són suficients i cal fer -sigui com sigui- 37 més en un terreny que sempre va ser un equipament. I no els cau la cara de vergonya, però ja hem vist més d'un riure de Jaume Borrás quan deixa anar aquest tipus de frases.
Diversos ciutadans del Plá –que quedi clar, sense cap intenció política- estan informant i detallant sobre el Conveni a tots sense distinció, i defensant l'oposició al projecte en nom de tots. Una vegada il·lustrats, el despotisme d'els qui es diuen actuar en benefici del poble malgrat el propi poble té garantia de fracàs.
L'alcalde, una vegada més, s'equivoca. S'equivoca si creu que el tema es vol polititzar pel fet que l'oposició li hagi escrit en nom del Plà, i això demostra la seva miopia democràtica, ja confirmada en la reunió on l'Ajuntament anava a explicar “la veritat”, assumint que és el poble el que menteix.
Més enllà dels diversos partits i de qui és l'interlocutor, un alcalde demòcrata veuria que la immensa majoria de ciutadans del Plá estan contra el Conveni, coneixen perfectament els arguments de l'equip de Govern i tenen raons de pes per*rebutjarlos i mantenir-se en les seves conviccions.
Ja sabem tots que semblant despropòsit havia de sostenir-se d'alguna manera, ja que no s'entén per si només. I què millor causa que les VPO: “Només ens guia l'interès del poble”, “ho fem pel benestar dels nostres fills”, etc etc.
Ara resulta que les més de 300 VPO previstes en el POUM impulsat pel propi Ajuntament no són suficients i cal fer -sigui com sigui- 37 més en un terreny que sempre va ser un equipament. I no els cau la cara de vergonya, però ja hem vist més d'un riure de Jaume Borrás quan deixa anar aquest tipus de frases.
Diversos ciutadans del Plá –que quedi clar, sense cap intenció política- estan informant i detallant sobre el Conveni a tots sense distinció, i defensant l'oposició al projecte en nom de tots. Una vegada il·lustrats, el despotisme d'els qui es diuen actuar en benefici del poble malgrat el propi poble té garantia de fracàs.
viernes, 22 de octubre de 2010
El ejemplo de Ana María Méndez
¿Quién es Ana María Méndez? Hasta ayer una desconocida, Ana María se atrevió ella sola a mostrarse en desacuerdo con el Canon Digital, e inició una batalla que ha terminado en Bruselas, con un fallo del Tribunal Internacional en contra de la aplicación indiscriminada de dicha tasa en España.
Su valentía y su tenacidad son un ejemplo para todos, y demuestra que nadie está por encima de la Ley, por mucho que intenten ajustarla a su conveniencia.
El alcalde (no parece que merezca la A mayúscula) de Cabrera de Mar debe saber que no se saldrá con la suya en su empeño de cambiar equipamientos por pisos sin que el Plá luche hasta el final, como ha hecho Ana María. No tiene razón, no lo hace por el bien del Plá, no rectifica y no dialoga, pero el Plá tiene gente decidida a hacer valer sus derechos y a defender su bienestar hasta las últimas consecuencias.
Su valentía y su tenacidad son un ejemplo para todos, y demuestra que nadie está por encima de la Ley, por mucho que intenten ajustarla a su conveniencia.
El alcalde (no parece que merezca la A mayúscula) de Cabrera de Mar debe saber que no se saldrá con la suya en su empeño de cambiar equipamientos por pisos sin que el Plá luche hasta el final, como ha hecho Ana María. No tiene razón, no lo hace por el bien del Plá, no rectifica y no dialoga, pero el Plá tiene gente decidida a hacer valer sus derechos y a defender su bienestar hasta las últimas consecuencias.
miércoles, 20 de octubre de 2010
El politic y el seu descredit
 |
Club de Tenis La Genera |
 |
| El carril-bici |
Andrés Trapiello, a la seva pàgina habitual del Magazine de La Vanguardia ens proposa que els polítics se sotmetin a un examen sobre la seva capacitat abans de dedicar-se a la professió, com a única via possible per evitar el descrèdit que cau sobre la classe política davant la nefasta gestió i forma de procedir de molts d'ells.Pren com a exemple “El Polític” d'Azorín, per definir les virtuts de qualsevol que es dediqui a tan ambigus menesters.
I considerant que els nostres governants són també, desgraciadament, polítics, podem aplicar-los l'examen per extensió, incloent a els qui, des dels Ajuntaments, pretenen servir a la Comunitat i tantes vegades aconsegueixen el contrari.L'actual equip de Govern de Cabrera no passarà a la història per la seva contribució a la millora del Plà de l’Avellà, ni pel seu estil democràtic ni per la seva actitud dialogant, comunicativa i transparent: la seva tossuderia a dur a terme actuacions urbanístiques que ningú desitja malgrat qui pesi li col·loca en l'antítesi del model d'Azorín.
Això sí, desacreditats, però sense interès per rectificar, i com a exemples sagnants de la seva fatídica gestió, dos exemples que els ciutadans no obliden:
a) El carril-bici, despropòsit i ridícula mostra de com es gasta els diners dels contribuents en un absurd que ningú va voler, ningú va demanar i tots rebutgen. La seva presència des de fa un any als nostres carrers és un insult a la intel·ligència.I considerant que els nostres governants són també, desgraciadament, polítics, podem aplicar-los l'examen per extensió, incloent a els qui, des dels Ajuntaments, pretenen servir a la Comunitat i tantes vegades aconsegueixen el contrari.L'actual equip de Govern de Cabrera no passarà a la història per la seva contribució a la millora del Plà de l’Avellà, ni pel seu estil democràtic ni per la seva actitud dialogant, comunicativa i transparent: la seva tossuderia a dur a terme actuacions urbanístiques que ningú desitja malgrat qui pesi li col·loca en l'antítesi del model d'Azorín.
Això sí, desacreditats, però sense interès per rectificar, i com a exemples sagnants de la seva fatídica gestió, dos exemples que els ciutadans no obliden:
b) El Conveni de la Genera, mostra de com es comercia amb els espais per a equipaments que són un dels béns de la nostra Comunitat.El que s'ha dit, si els haguéssim pogut examinar abans
martes, 19 de octubre de 2010
El Plà en la Web
Encara que el Plá sigui petit enmig de l'Univers d'Internet, una senzilla recerca a través de qualsevol cercador ens apropa a vàries websites i blocs publicats sobre el Plà de l’Avellà.
En la columna dreta d'aquest blog s'han llistat les pàgines principals, totes accessibles.
És una llàstima que algunes d'elles amb prou feines tinguin moviment, o bé que hagin estat oblidades pels seus autors. Com a exemple, la pròpia web de l'Associació Mar Plà de l’Avellà, una de les que van ser més interessants i que sembla abandonada des de fa 2 anys. Aquesta Associació podria haver canalitzat moltes altres que al final es van obrir com a mitjà d'expressió dels veïns.
En la columna dreta d'aquest blog s'han llistat les pàgines principals, totes accessibles.
És una llàstima que algunes d'elles amb prou feines tinguin moviment, o bé que hagin estat oblidades pels seus autors. Com a exemple, la pròpia web de l'Associació Mar Plà de l’Avellà, una de les que van ser més interessants i que sembla abandonada des de fa 2 anys. Aquesta Associació podria haver canalitzat moltes altres que al final es van obrir com a mitjà d'expressió dels veïns.
lunes, 18 de octubre de 2010
Esos regalitos en las aceras
La superficie dedicada a parques en el Plá de l'Avellà es uno de los motivos de orgullo de la población, y desde luego, es aprovechada al máximo por todos y en especial por los niños, dada su cercanía con la Escuela y la Guardería. Por supuesto, unos adecuados carteles prohiben la entrada a perros.
Siempre cerca de esos parques, algunos dispensadores de bolsas de plástico ofrecen bolsas para las necesidades de los canes, facilitando a sus dueños la recogida en caso de carecer de ellas. Curiosamente, estos dispensadores están situados siempre cerca de los parques, y brillan por su ausencia en el resto del Plà.
Naturalmente, la obligación de cada dueño de perro es llevar su propia bolsa, pero no son pocos los que, confiados en los dispensadores, se acercan a ellos para tomar una bolsita cuando su animal doméstico va a hacer sus necesidades.
Por desgracia, el dispensador no siempre tiene bolsas disponibles. Aún más, el dispensador no siempre está cercano a donde uno se encuentra. Y en este caso, si no se tiene bolsa a mano, pues...se deja el regalito en la acera. No es extraño verlos en casi cada acera, retratando a algunos dueños de perros como lo que realmente son.
Sabiendo que la población de animales domésticos aumenta continuamente, habría que pensar en facilitar en lo posible la evacuación y limpieza de estos residuos. Hace años se instaló una especie de pipi-can enfrente del Centre Civic, con más voluntad que acierto ya que semejante espantajo desanima a cualquiera que pretenda cumplir con sus obligaciones ciudadanas.
¿Para cuándo la instalación de varios pipi-canes en sitios apropiados? El Plà dispone de sitios adecuados, como por ejemplo los últimos metros de la calle Montcabrer entre la calle Montseny y la Riera, los metros de Passeig Montserrat asimismo entre Montseny y la Riera, etc. etc. Son metros precariamente urbanizados que podrían aprovecharse como espacio para los perros y que si dispusieran de pipi-canes, podrían ser bien utilizados.
En varias ciudades del Norte de España pueden verse pipi-canes bien instalados, que disponen de enrejillado conectado a la alcantarilla, grifos y manguera flexible para arrastrar los residuos hasta la rejilla y limpiar la zona, carteles de señalización apropiados e instrucciones de uso. Fácil y poco costoso, los dueños de nuestros animales de compañía lo agradecerían, y los que pasean por las calles del Plà, también.
Siempre cerca de esos parques, algunos dispensadores de bolsas de plástico ofrecen bolsas para las necesidades de los canes, facilitando a sus dueños la recogida en caso de carecer de ellas. Curiosamente, estos dispensadores están situados siempre cerca de los parques, y brillan por su ausencia en el resto del Plà.
Naturalmente, la obligación de cada dueño de perro es llevar su propia bolsa, pero no son pocos los que, confiados en los dispensadores, se acercan a ellos para tomar una bolsita cuando su animal doméstico va a hacer sus necesidades.
Por desgracia, el dispensador no siempre tiene bolsas disponibles. Aún más, el dispensador no siempre está cercano a donde uno se encuentra. Y en este caso, si no se tiene bolsa a mano, pues...se deja el regalito en la acera. No es extraño verlos en casi cada acera, retratando a algunos dueños de perros como lo que realmente son.
Sabiendo que la población de animales domésticos aumenta continuamente, habría que pensar en facilitar en lo posible la evacuación y limpieza de estos residuos. Hace años se instaló una especie de pipi-can enfrente del Centre Civic, con más voluntad que acierto ya que semejante espantajo desanima a cualquiera que pretenda cumplir con sus obligaciones ciudadanas.
¿Para cuándo la instalación de varios pipi-canes en sitios apropiados? El Plà dispone de sitios adecuados, como por ejemplo los últimos metros de la calle Montcabrer entre la calle Montseny y la Riera, los metros de Passeig Montserrat asimismo entre Montseny y la Riera, etc. etc. Son metros precariamente urbanizados que podrían aprovecharse como espacio para los perros y que si dispusieran de pipi-canes, podrían ser bien utilizados.
En varias ciudades del Norte de España pueden verse pipi-canes bien instalados, que disponen de enrejillado conectado a la alcantarilla, grifos y manguera flexible para arrastrar los residuos hasta la rejilla y limpiar la zona, carteles de señalización apropiados e instrucciones de uso. Fácil y poco costoso, los dueños de nuestros animales de compañía lo agradecerían, y los que pasean por las calles del Plà, también.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)