Reflexions entorn d'un cubata.

Ha arribat l'estiu amb la seva càrrega de tòpics típics. La platja s'omple de diumengers (seria més correcte dir "fi de semaners") i nens disposats a tornar a la seva casa amb cremades de 2º grau, els quiosquets serveixen sangria, cerveses i paelles, els pobles celebren Festes de tot tipus en honor als seus sants Patrons i tothom es disposa a gastar-se la paga d'estiu el més ràpidament possible.
Tot sigui per donar un impuls a l'economia turística, motor fins ara infalible per disminuir xifres d'atur.
Mentre un pren un cubata mirant a l'horitzó del mar assegut en una guingueta de platja, descobreix de sobte una realitat amb la qual no contava: m'acaben de cobrar 6 euros, mil de les antigues pessetes, per un cubata en got de plàstic d'un sol ús. No hem vist si el rom era rom ja que va aparèixer en mans d'un suposat cambrer barrejat amb el que se suposa que havia de ser una coca-cola, però que podria ser un succedani de garrafa.
La taula i la cadira en què ens asseiem estan una miqueta pringoses de l'ambient (suposem), i ni tan sols ens han posat un sotagot per evitar el goteig de la condensació que provoquen cinc glaçons que omplen el got per evitar un excessiu dispendi del també suposat combinat.
Un atracament? Un cubata de debò, servit per un cambrer que sembla un cambrer, en copa de cristall amb la seva rodanxa de llimona, la seva exhibició d'ampolla autèntica, sotagot i uns panchitos per acompanyar, costa 7 euros en la millor terrassa del nostre poble veí.
Com a resultat de semblant preu en semblant lloc, el quiosquet es troba mitjà buit. Potser cobren aquest preu obligats pels altíssims imports que han de satisfer a l'Ajuntament que els atorga la concessió. I així, com un peix que es mossega la cua, el negoci deixarà aviat de ser-ho. Les guinguetes es queixen que no guanyen diners, els clients es queixen dels preus, ningú sembla estar content.
Així que pagues la teva consumició, et vas i als cinc minuts has oblidat el preu mentre penses que, per sort, estem a l'estiu, demà podràs tornar al mateix quiosquet i per què no?, prendre un cubata.

Una nova època?

Ajuntament de Cabrera de Mar.

En els últims tres mesos hem assistit al naixement d'un Partit nou a Cabrera de Mar, les sigles del qual són AI-CM, que ha concorregut a les Eleccions Municipals prometent "un estil nou" i "un govern per a tot el poble" sense distinció d'àrees geogràfiques.
Els nouvinguts han hagut de ser molt convincents, perquè han aconseguit dos regidors i seguidament, entrar al govern a través d'un pacte amb altres dos Partits, CiU i ERC.
Bé, si aquest nou Govern aconsegueix fer oblidar a l'anterior que va ser una desgràcia pel Plà, i col·loca a Cabrera com un poble unit al segle XXI, aplaudirem el dia en què es va formar aquest nou grup.
L'esperança és l'últim que es perd.

Veïns del Plà, tremoleu.

L'estiu s'apropa per a tots, però els veïns del Plà dirigeixen les seves mirades a la platja amb la desconfiança de qui sap que estiu és sinònim d'invasió.
La primera invasió és la de famílies disposades a aprofitar els avantatges d'una platja que permet arribar fins a l'aigua amb el cotxe. Caps de setmana en els quals anar a la platja és impossible per causa de la pols aixecada pels vehicles invasors, on cada metre quadrat de sorra és disputat fins a impedir el moviment, i on l'invasor sap que pràcticament tot està permès, des d'abandonar els residus en la sorra fins a aparcar impedint la sortida d'uns altres.
La següent invasió prové de la permissivitat de l'Ajuntament de Vilassar de Mar. Ja s'anuncia el temible Summer Festival, amb la seva estridència indesitjable per als veïns, amb el seu botelló degradant enmig de la permissivitat oficial, amb les seves seqüeles de brutícia ambiental i en alguns casos moral, amb la complacencia d'Ajuntaments com el de Vilassar (que ho organitza) i el de Cabrera (que ho tolera).
Permetran els nous Ajuntaments que la qualitat de les nostres platges segueixi sota mínims de nou? No seran capaços de trobar substitutius que els veïns i els forans considerin atractius?
Mentre permetem que les nostres platges es degradin d'aquesta forma, no esperem que els nostres fills ens agraeixin el món que els deixem.